Ah! pensant que tornes a currar....
No deixis que els dies es facin llargs mentre esperes tornar a casa.
Que les hores no passin perque si, ni miris al cel esperant veure el blau entre els núvols.
No facis res d´això perquè significaria que ja no recordes on érem fa una setmana.
Viu cada minut com si fóssis a una platja de Fernando de Noronha, ja que
només amb il·lusió disfrutarem del dia a dia.
La Il·lusió i les ganes de tornar a sortir de viatge. A l´aventura.
Pensa en la propera parada.
Pirineu, cap Norfeu.....
Téstim amor.
Pepe your latin love!!!!
P_ep!
CELEBRACIÓ AMB ELS AMICS
miércoles, 29 de junio de 2011
jueves, 9 de junio de 2011
OLINDA “a vida e feita di pedasus”
Daisy, la cambrera seixentona, geu en dues cadires enfrontades . Una per la posició del 4 i l´altre per arrepenjar els peus. Darrera d´ella el cartell “Licor de Janipapo, sitio independencia”, sembla un acudit sobre el seu estat de somnolència o poder embriaguesa. Els clients paguen la ronda que amaga a la pitrera. Estic segur que d´aquí una estona podran deixar els billets sobre seu sense que s´en adoni.Tot i que pel respecte que tenen per la seva cantina els obligarà a una acció mes respectacle.
De tant en tant s´aixeca i revisa les taules per comprovar que no hi hagi ningú amb la gola seca. En marxa pausada arrossega les sabatilles d´estar per casa i deixa anar un somriure cada vegada que entrega sobre la taula una nova ronda de cervesa gelada. Torna al seu racó i amb alegria tarareja la lletra de la següent cançó.
El bar s´ha omplert de músics improvisats i públic entusiasta. Un tema darrera l´altre i la guitarra canvia sovint de mans. Pagode, Bossa nova, Axé, Forró... els ritmes varien segons qui rasca les cordes de l´unic instrument que anima la festa. El vespre s´allarga i la nit promet mantenir-se desperta per donar la benvinguda a un dilluns laboral. Y això evidentment sembla no importar a la majoria. No estem en un païs on les conseqüencies siguin precisament el mes important. Només ens queda un cigarret de clau i la darrera cervesa per decidir quin es el moment en que ens aixequem de taula.
Hem arribat aquí de tornada cap a l´habitació. Com fent veure que no volem anar a dormir quan la realitat es que ens resistim a tancar l´ultim dia d´aquest viatge. Encara portàvem la darrera caipirinha a la ma quan ens hem deixat convèncer per la invitació a participar en aquesta petita i tranquila festa.
Entre cançó i canço hem après sobre les rivalitats entre Pernambuco i Bahia, hem fet brindis per felicitar als artistes i hem respost a les preguntes obligades de que , qui i com sobre nosaltres. Disposats a banda i banda d´aquest local allargat hem assitit assegut s a una de les millors estones del viatge en sencilles cadires de cafeteria que impossibliten apalancarse gaire gràcies a la seva incomoditat.
Ens hem mirat i hem recorregut el continent de nou en una revolada. Ens hem somrigut per la bona sort i ens hem desitjat conservar-la.
Finalment ens hem acomiadat de tota la colla com qui es despedeix del llarg viatge. Una mica embriagats hem desfet les darres pases que ens han portat fins aquí com qui inicia la tornada. I sense entretenir-nos gaire hem caigut al llit com qui descansa després de dos mesos d´aventures. Com qui pretén en una nit recuperar forces per començar a córrer en una altra banda. Hem seguit agafats de la ma com qui pretén transmetre les coses que pensa.
I ens hem adormit satisfets com el que creu que ha fet les coses ben fetes, ha pres les les decisions encertades i ha complert els seus desitjos.
Hem somiat com el primer dia tot i tenir la feina feta.
Gràcies per llegir-nos.
Marta i Pep
De tant en tant s´aixeca i revisa les taules per comprovar que no hi hagi ningú amb la gola seca. En marxa pausada arrossega les sabatilles d´estar per casa i deixa anar un somriure cada vegada que entrega sobre la taula una nova ronda de cervesa gelada. Torna al seu racó i amb alegria tarareja la lletra de la següent cançó.
El bar s´ha omplert de músics improvisats i públic entusiasta. Un tema darrera l´altre i la guitarra canvia sovint de mans. Pagode, Bossa nova, Axé, Forró... els ritmes varien segons qui rasca les cordes de l´unic instrument que anima la festa. El vespre s´allarga i la nit promet mantenir-se desperta per donar la benvinguda a un dilluns laboral. Y això evidentment sembla no importar a la majoria. No estem en un païs on les conseqüencies siguin precisament el mes important. Només ens queda un cigarret de clau i la darrera cervesa per decidir quin es el moment en que ens aixequem de taula.
Hem arribat aquí de tornada cap a l´habitació. Com fent veure que no volem anar a dormir quan la realitat es que ens resistim a tancar l´ultim dia d´aquest viatge. Encara portàvem la darrera caipirinha a la ma quan ens hem deixat convèncer per la invitació a participar en aquesta petita i tranquila festa.
Entre cançó i canço hem après sobre les rivalitats entre Pernambuco i Bahia, hem fet brindis per felicitar als artistes i hem respost a les preguntes obligades de que , qui i com sobre nosaltres. Disposats a banda i banda d´aquest local allargat hem assitit assegut s a una de les millors estones del viatge en sencilles cadires de cafeteria que impossibliten apalancarse gaire gràcies a la seva incomoditat.
Ens hem mirat i hem recorregut el continent de nou en una revolada. Ens hem somrigut per la bona sort i ens hem desitjat conservar-la.
Finalment ens hem acomiadat de tota la colla com qui es despedeix del llarg viatge. Una mica embriagats hem desfet les darres pases que ens han portat fins aquí com qui inicia la tornada. I sense entretenir-nos gaire hem caigut al llit com qui descansa després de dos mesos d´aventures. Com qui pretén en una nit recuperar forces per començar a córrer en una altra banda. Hem seguit agafats de la ma com qui pretén transmetre les coses que pensa.
I ens hem adormit satisfets com el que creu que ha fet les coses ben fetes, ha pres les les decisions encertades i ha complert els seus desitjos.
Hem somiat com el primer dia tot i tenir la feina feta.
Gràcies per llegir-nos.
Marta i Pep
DARRERA PARADA, ESTÀS AL PARADÍS
Fernando de Noronha només te un defecte. Costa d´explicar amb paraules perquès es una illa diferent, com es el seu paisatge i com pot ser tant particularment encisadora.
D´antiga presó ha passat a icona del turisme sostenible de Brasil. Paradis del surf, el millor lloc per fer submarinisme del pais i platges increibles per disfrutar en solitari son punts a favor per rematar la jugada. Tampoc les fotos transmeten el que hem sentit revolcant-nos a les onades, pero espero que us serveixin per fer-vos una idea. Afegiré tant sols, per situar-vos un amica, que només està permesa l´estança de 700 persones al dia, que la costa està lliure de qualsevol intervenció hotelera i que el mes provables es que en un banyet sense complicacions en una de les seves salvatges platges comparteixis picina natural amb formes de vida marina tipus tortuga, tauró etc etc....
D´antiga presó ha passat a icona del turisme sostenible de Brasil. Paradis del surf, el millor lloc per fer submarinisme del pais i platges increibles per disfrutar en solitari son punts a favor per rematar la jugada. Tampoc les fotos transmeten el que hem sentit revolcant-nos a les onades, pero espero que us serveixin per fer-vos una idea. Afegiré tant sols, per situar-vos un amica, que només està permesa l´estança de 700 persones al dia, que la costa està lliure de qualsevol intervenció hotelera i que el mes provables es que en un banyet sense complicacions en una de les seves salvatges platges comparteixis picina natural amb formes de vida marina tipus tortuga, tauró etc etc....
jueves, 2 de junio de 2011
BUENOS AIRES ES COMO CONTABAS, SALÍ A PASEAR
Asseguts a taula d´un multitudinari dinar familiar, al que del nostre amic Rodolfo ens ha convidat, ens trobem conversant amb un viatger que les ha d´haber vist de tots colors. Als seus 90 anys, ens explica amb passió de qui desitja descubrir coses noves quin serà el seu proper viatge. Entre talls de carn de la parrilla y copes de vi la conversa flueix com si ens coneixéssim de sempre. Resulta encoretjador comprovar que hi ha qui ha aconseguit portar tant lluny un esperit tant jove.
Els dies a Buenos Aires es succeixen sense alts i baixos. Sense grans aconteixements , però amb prou intensitat com per disfrutar a cada minut d´una experiència interessant. Comprovem a cada pas que es una ciutat per víurela. Un cafè a mig matí en un local plè d´històries, una pasejada per un indret interessant, un dinar improvisat en una parrilla de barri. Difiícilment una guia de viatges podria donar gaires pisters de com es aquesta ciutat. A cada cantonada una anècdota, un lloc amb les seves particularitats i evidentment un motiu per aturar-se.
Tampoc hem fet tantes fotos. La vida cotidina d´aquesta urbe ens enganxa i sovint no dediquem tant temps a apretar el gallet de la càmera.
De nit , de dia, en familia o de la ma del nostre amic, creuem barris interminables. De resquitllada visitem algún indret mes important, però desseguida ens demostrem sense voler que els que ens enamora es deambular pels carrers sense rumb fixe. Acabarem la nit en un bar brasilè o en una sala de ball on lluny del circuit modern , cool i popular, encara es ballen tangos alternats amb salsa o aborrits hits radiofònics. No en va, la ciutat ens ensenya que es un cúmul de gent de tot arreu.
Dinarem una pasta farcida de gourmet en el restaurant de barri, o jalarem dolços a les confiteries que no poguem evitar d´entrar. Buenos Aires es una provocació per als sentits. I evidentment com ens repeteixen una i altre vegada, 4 dies no son res per una ciutat tant inmensa.
Els dies a Buenos Aires es succeixen sense alts i baixos. Sense grans aconteixements , però amb prou intensitat com per disfrutar a cada minut d´una experiència interessant. Comprovem a cada pas que es una ciutat per víurela. Un cafè a mig matí en un local plè d´històries, una pasejada per un indret interessant, un dinar improvisat en una parrilla de barri. Difiícilment una guia de viatges podria donar gaires pisters de com es aquesta ciutat. A cada cantonada una anècdota, un lloc amb les seves particularitats i evidentment un motiu per aturar-se.
Tampoc hem fet tantes fotos. La vida cotidina d´aquesta urbe ens enganxa i sovint no dediquem tant temps a apretar el gallet de la càmera.
De nit , de dia, en familia o de la ma del nostre amic, creuem barris interminables. De resquitllada visitem algún indret mes important, però desseguida ens demostrem sense voler que els que ens enamora es deambular pels carrers sense rumb fixe. Acabarem la nit en un bar brasilè o en una sala de ball on lluny del circuit modern , cool i popular, encara es ballen tangos alternats amb salsa o aborrits hits radiofònics. No en va, la ciutat ens ensenya que es un cúmul de gent de tot arreu.
Dinarem una pasta farcida de gourmet en el restaurant de barri, o jalarem dolços a les confiteries que no poguem evitar d´entrar. Buenos Aires es una provocació per als sentits. I evidentment com ens repeteixen una i altre vegada, 4 dies no son res per una ciutat tant inmensa.
EN PERITO MORENO
El famós Perito Moreno, cal veure,l.....és com anar a Barcelona i no veure la Sagrada Familia, no???
Doncs, de poc que ens quedem sense veure,l....perque el gel no ens va permetre agafar la carretera el dia pertinent, i sinó fos pq el Pep és l,home més tossut de la capa de la terra...no l,hauriem vist! En Pepe en una revolada va canviar el sentit de la marxa i em va dir: Marta hem d,anar a veure al Perito!
Cap allà hi falta gent, desviant la ruta de nou cap a Calafate i d,allà cap al glaciar. Us he de dir que la cosa impressiona! I molt!!!
Ens hi vam quedar força estona bocabadats, un glaciar de 70 metres d,alçada no es veu cada dia i l,entorn i un dia assoleiat van anar fent la resta......
Ve a ser com la perla del pacífico. Que destaca per si sola i ningú pot negar la seva grandesa.
Vàrem aprofitar per utilitzar-ho com a remate del tomate en un moment en que ja haviem desestimat la vista degut a la la llarga distàcia a la que ens trobàvem. Però que collons, malgrat ser una fita turística, malgrat no requerir d`aquell esforç que et fa assaborir els lloc d`una manera determinada y malgrat anar contra rellotge per poder entregar el carro llogat a Rio Gallegos , vàrem decidir que un clàssic del rock & roll com aquest no ens el podiem perdre.
I es cert que pasejar per una passarel•la que han construït a pocs metres de l`aparcament dels cotxes no es el mateix que caminar unes hores per arribar a un paratge desolat, però senyores i senyors aquest glaciar te la virtud de deixar amb la boca oberta al mes excèptic.
L´exprèriència acabaria sent diferent a tot el que hem fet fins ara. Fàcil, rodejats de gent i sense el mínim esforç per gaudir-ne. Però vaja, també son diferents els alfajors de la pastiseria dels del supermercat i no per això deixem de disfrutar-los per igual quan ens invaeix el desitg o la gana.
Un desprendiment de gel descumunal, el sorollam i l`emoció van valdre la pena!
Fetes les fotos de rigor, marxem cap a Rio Gallegos a tornar el cotxe i volar cap a Buenos Aires querida!
Doncs, de poc que ens quedem sense veure,l....perque el gel no ens va permetre agafar la carretera el dia pertinent, i sinó fos pq el Pep és l,home més tossut de la capa de la terra...no l,hauriem vist! En Pepe en una revolada va canviar el sentit de la marxa i em va dir: Marta hem d,anar a veure al Perito!
Cap allà hi falta gent, desviant la ruta de nou cap a Calafate i d,allà cap al glaciar. Us he de dir que la cosa impressiona! I molt!!!
Ens hi vam quedar força estona bocabadats, un glaciar de 70 metres d,alçada no es veu cada dia i l,entorn i un dia assoleiat van anar fent la resta......
Ve a ser com la perla del pacífico. Que destaca per si sola i ningú pot negar la seva grandesa.
Vàrem aprofitar per utilitzar-ho com a remate del tomate en un moment en que ja haviem desestimat la vista degut a la la llarga distàcia a la que ens trobàvem. Però que collons, malgrat ser una fita turística, malgrat no requerir d`aquell esforç que et fa assaborir els lloc d`una manera determinada y malgrat anar contra rellotge per poder entregar el carro llogat a Rio Gallegos , vàrem decidir que un clàssic del rock & roll com aquest no ens el podiem perdre.
I es cert que pasejar per una passarel•la que han construït a pocs metres de l`aparcament dels cotxes no es el mateix que caminar unes hores per arribar a un paratge desolat, però senyores i senyors aquest glaciar te la virtud de deixar amb la boca oberta al mes excèptic.
L´exprèriència acabaria sent diferent a tot el que hem fet fins ara. Fàcil, rodejats de gent i sense el mínim esforç per gaudir-ne. Però vaja, també son diferents els alfajors de la pastiseria dels del supermercat i no per això deixem de disfrutar-los per igual quan ens invaeix el desitg o la gana.
Un desprendiment de gel descumunal, el sorollam i l`emoció van valdre la pena!
Fetes les fotos de rigor, marxem cap a Rio Gallegos a tornar el cotxe i volar cap a Buenos Aires querida!
PUERTO NATALES I EL PAINE
Marxem a l,endemà cap a Torres del Paine, Puerto Natales resulta ser un lloc amb carisma i que conserva la personalitat però disposa de bones estructures per estar-hi a gust i passar.hi força dies.....tot i que la nostre intenció és no dormir-hi més que una nit, ens trobem que a les Torres del Paine només hi ha un Hotel obert i és el magnific i costosissim Explora. Decidim que per a les nostres butxaques és millor fer cami cada dia amunt i avalla direcció al Parc Natural, de fet no ens queda cap alternativa.
El Parc Natural resulta ser una meravella de la natura, un lloc per explorar amb calma tot caminant muntanya amunt, un lloc on descorbim llacs immensos d,aigua blau cristali del desgel, immensos glaciars i paissatges que impressionen i arriben a fer ‘por’.....pugem a veure les mítiques parets de les dues Torres, i novament després d,un esforç el lloc és impressionant! Impressionant!!! No hi ha paraules per descriure les emocions que em sobrevenen....una barreja de pánic i plaer davan de tanta immensitat i d,uns paissatges mai vistos abans!
També ens apropem aal Glaciar Grey, un lloc que és espectacular, bufa un vent que sembla que hagis de sortir d,una revolada cap a dalt d,un immens retall de gel perdut enmig del llag......tot plegat.....massa!!!!
Acabem les nostres jornades amb un pisco calafate (una beguda que encara no m,ha quedat clar si és Chilena o Peruana) i un bon soparet preparat al Hostel que hem trobat, un lloc ben tranquil, confortable i ben acompanyats ens deixem portar per converses amb els seus amocs o la resta de pocs turistes que ens acompanyen. Bon intercanvi d,idees i de somnis....que compartits encara semblen més reals.
El Parc Natural resulta ser una meravella de la natura, un lloc per explorar amb calma tot caminant muntanya amunt, un lloc on descorbim llacs immensos d,aigua blau cristali del desgel, immensos glaciars i paissatges que impressionen i arriben a fer ‘por’.....pugem a veure les mítiques parets de les dues Torres, i novament després d,un esforç el lloc és impressionant! Impressionant!!! No hi ha paraules per descriure les emocions que em sobrevenen....una barreja de pánic i plaer davan de tanta immensitat i d,uns paissatges mai vistos abans!
També ens apropem aal Glaciar Grey, un lloc que és espectacular, bufa un vent que sembla que hagis de sortir d,una revolada cap a dalt d,un immens retall de gel perdut enmig del llag......tot plegat.....massa!!!!
Acabem les nostres jornades amb un pisco calafate (una beguda que encara no m,ha quedat clar si és Chilena o Peruana) i un bon soparet preparat al Hostel que hem trobat, un lloc ben tranquil, confortable i ben acompanyats ens deixem portar per converses amb els seus amocs o la resta de pocs turistes que ens acompanyen. Bon intercanvi d,idees i de somnis....que compartits encara semblen més reals.
TOT CERCANT EL FITZ ROY
Però l,aventura continua, amb en Pep l,endemà sota un cel tapat pels nuvols i amb la neu al nostre voltant ens posem a caminar cap al Fitz Roy.....i el dia es veu ben tapat, però els prnostics diuen que per la tarda tot serà ben blau....així que enfilem muntanya amunt confinat en el servei meterologic i en que la cosa no es compliqui massa........poc a poc, anem passant boscos nevats i ponts improvitzats......i el dia es va obrint.....mentre uns baixen de la muntanya nosaltres apurem forces i llum per pujar fins ben amunt.....i en arribar veiem un espectacle meravellós, que ens emociona......el llac, la muntanya imponent del Fitz Roy i la neu......tot plegat un bon present al nostre esforç........apurem la baixada quasi corrent, però sense evitar fer més d,una fotografia d,aquell regal que ens ofereix la natura....entre reflexes i posta de sol.......en arribar al poble, és ja fosc, però un alfajor, i un bon soparet ens fan assentir que el Chalten es un gran lloc per tornar-hi amb més temps.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)