Una dotzena per NYC

L`escapada a NYC va tornar a ser, com el primer London Calling, un regal per als nostres sentits. I ho dic així perquè més enllà d´haver vist la darrera arquitectura, haver menjat en bons restaurants i haver gaudit de l´esplendor de la ciutat després de la gran nevada. Molt per damunt , va tornar a ser una oportunitat per evadir-nos completament de la realitat per tornar a viatjar un al costat de l´altre. D`entendre perquè ens agrada el mateix. De saber-nos coneixedors de les nostres passions i de riure i plorar quan toca. 12 dies complerts per planificar petites aventures a la gran ciutat dels gratacels.
A les fotos queden reflectides les cares de felicitat, alguns moments mágics i moltes altres impressions. El sensor de la càmara per desgràcia només recull informació dels edificis, els paisatges, l´entorn... som nosaltres els que ho envoltarem d´experiència. Sabem que no és important visitar NYC, si no el que ens hi pugui passar mentre hi siguem. El que poguem viure i disfrutar . No som col·leccionists de llocs.
Vàrem veure i vàrem visitar tot el que vàrem poder, però tan sols com excusa per explorar nous “territoris” plegats. I encabat de veure els quatre imprescindibles, varem començar a planificar quasi sobre la marxa.
Un esmorzar a casa? O prenem les galetes i anem tirant... El carrer encara nevat, el trànsit que ja comença a reconeixer la nostra presència com habituals del lloc. El metro, el no passar-se de parada per culpa d´haver pujat a un express. La mania de voler fer moltes coses i acabant fent-ne encara mes.
Un dinar improvisat en un thai, unes galeries per visitar a Chelsea, el passeig nocturn per l´antiga via de tren. Uff tantes coses.
Les divertidíssimes com la Marta emprovant-se anells al Tifanis , o filmant un videoclip a l´estació central. El genial concert de jazz del 55club al West Village. El central Park cobert per la neu. El pont de Manhattan creuat per la nit. Un sopar a Ràdio Mexico....
Gràcies a l´intercanvi d´apartament ens vàrem sentir com a casa. On varem cuinar un fantàstic sopar de cap d´any i on varem caure estesos per la tarda després de cada intensa jornada.
Començaria a anomenar i no pararia... La deliciosa llagosta al mercat, la Marta flipant de botiga en botiga i de museu en museu, de barri en barri... Selectiva, però flipant. L´impresionant capuccino i la tarta de poma a Greendwich. La desolació d´un diumenge a Dumbo previa la impressionant “promenade” pel passeig del Brookling.
De Nova York em quedo amb la seva gent amable, amb la sensació de que aquí les coses no pretenen ser si no que ho són. Amb el seu ritme trepidant a primera hora i l'aparent simplicitat d´un organigrama tant complexe. La manca d´ornaments, filigranes i estrategies que d´altres ciutats utilitzen per captar la nostra atenció. Amb quedo amb la seva magnitud, que dona cabuda a una infinitat de maneres, costums i modus de fer les coses.
Cal tornar-hi de tant en tant. I si no es pot recordar-ho sovint.