PER LA RUTA 40

A l,Hotel Covadonga de Rio Gallegos, el rellotge es va aturar fa molt de temps. Els radiadors de ferro colat, els complements de bany de llautó gruixut, i les portes i finestres repintades una i altra vegada, són el testimoni d,una època gloriosa de l,Argentina. L,establiment fundat als anys 30, senzill però confortable, conserva les rajoles originals polides per la neteja diaria dels darrers 80 anys. El caire modest de l,establiment queda compensat amb un personal ben abillat que li dóna categoria.
Arribats a mitjanit després d,un intens dia dalt del 4x4, és se,n,s cap dubte un bon lloc per fer parada i fonda.
Aquesta vegada intentar llevar-nos d,hora tenia l,objectiu de cubrir una llarga distància, només calia deixar el nostre amic Rodolfo al Lago Esconddido, i seguir el camí. Però ja ens coenixem i a aquestes alçades, la barreja de dos catalanas amb un italo espanyol nascut a buenos Aires, és la combinació perfecte per oblidar el pla inicial i acavar cercant per carreteres de terra llacs, boscos, i muntanyes amb l,excusa de que probablement aqui no hi tornarem.

L,intrèpid Pepe el descu

bridor, decideix que cal anar més enllà, normalment no s,equivoca i sempre troba alguna cosa....tot i que hem de renunciar al nostre timming previst, l,aventura s,ho val. Entre carreteres verges emboscades, descubrim llacs i riberes, i ens deixem portar per la fam de coneixer més.....fins que en un revolt inesperat el meravellllos 4x4 suzuki gran vitara queda embarrancat entre brnaques i fang......i aquí s,inicia la gran fita del dia....com traiem el cotxe d,aquell paradís inhabitat? És el nostre 4x4 un tot terreny de pa sucat amb oli?
Rebufecs, riures, positivisme, ante todo calma y ACTITUD....aquest és el nostre lema, actitud per aforntar amb alegria el que la vida et depari.......2 horetes ben bones són necessàries per poder rematar la jugada, i marxar d,allà convençuts que el dia es mereix un bon vi i un bon dinar.
En acabar el dinar, i amb la bona intenció d,ajudar a tothom i el crit ben al te alguien va para Usuahia, la Marta es treu un conductor que retornarà al nostre amic a Usuahia, bé, una sextogenaria conductora, acompanyada de dos gossets que promet ser una rival de categoria per la dialèctica del nstre fill adoptat.

PRIMER ASADITO

Ens llevem amb lentitud, perquè el dia no acompanya, i amb el nostre nou company d,aventures en Rodolfo decidim comprar carn i fer un bon asadito, tot i la seva barreja vasco italiana, ell ens convens que té bona mà pel tema.
Marxem a fer la Ruta J, i quedem meravellats per tanta bellesa natural.....boscos profunds d,arbres trencats i secs, combinats amb fullaraca de colors de tardor, i cavalls, i vaques i al fons, el mar del canal Beaggle.....tot plegat una jornada memorable que completem amb l,asadito fantàstic i dues ampolles de vi.....mentre com en un ritual satànic els dos nois s,inicien en els cants de la capoeira, i entre paranues i o sim sim sim....deixem que es fongui la tarda i s,apàgui el sol.

PATAGONIA

Ens hem trobat a la fi del mon descansant després de la llarga travessia que ens ha portat de Caracas a Ushuaia. Sense pensar si aquest era el lloc hem decidit de passar mes dies dels previstos.
I tot s´ha anat succeïnt imprevisiblement. Seguint la tònica del viatge hem deixat que els nostres destins quedésin marcats pel do de la casualitat.
I així hem anat a parar a un hostel que per alegria nostra ha satisfet els nostres estandards de comfort . Hem conegut el grup de persones perfectes per compartir els dies a Tierra de Fuego. I hem confiat en la inmensa bona sort que ens ha portat a descubrir paisatges ,conèixer persones i tatsar aliments que tant sols pots trobar a terres tant llunyanes com aquesta.
Hem comfirmat amb els peus dins de la láigua gèlida i clara, a 17000km d´Alaska que el cal es presentar-se devant d´un repte amb actitud. I hem rigut i elucobrat sobre com reinventar les nostres vides acompanyats d`animes bessones que han vingut a creuar-se al nostre pas.
No importa tant si les conclusions les treiem acte seguit de de ser valents i llençar-nos pendent avall per la neu a les faldes del glaciar Martial o pasejant sorpresos pel canvi de llums a la riba del canal Beagle inmersos en el paisatge d´arbres pentinats pel vent de la Ensenada ????? . La imperterita timidesa de l´assoleiament austral desperta en el paisatge matisos de colors que no estem acosotumats a veure. Tardor en estat pur que fa llevar del nostree interior unes ganes boges de viure i optar si s´escau per un canvi de direcció.

SANTIAGO DE CHILE

Agafem un avió per solventar la gran distància i arribar abans a casa la Fran, l,amiga d,en pep que ens ve a buscar a l,aeroport i ens tracta com si fóssim la seva familia! L,acollida no pot ser més gran, els dos dies a casa la fran són un somni per als nostres estòmacs i per les ganes de sentir-nos en familia.

Ens porta a sopar, fem diumenge de dinar familiar, i acabem la jornada santiaguera compartint una paella que fa el Pep i xerraant fins a altes hores de la matinada. Tot plegat un kit kat en el nostre viatge, que ens ajuda a recuperar forces i saber que tot està superant les nostres espectatives!

REFLEXIONS : 21 de julio, abrazos

No he entès mai aquesta mania que tenen els qui posen noms als carrers d´anomenar-los per la data en que un dia va esdevenir un fet important. A la llarga les dates es converteixen en noms que la gent familiaritza però que segurament la majoria no recorden a que es deuen. Per l´extranger despistat com jo acaba sent un embolic , per no dir un mal son. Als dos minuts de dirigir-me cap a 9 de julio em creuo amb 7 de mayo i mes tard amb 21 de julio. Julio , junio , junio julio. Que era el 15 , el 23 o el 21. A mi de dates em queden poques mes que la del 7 de julio San Fermin... Així que opto per les indicacions basades en la distància. 1000 números a la dreta i 4 quadres a l´esquerra. Matemàtic. Tocat i enfonsat. I si cal m´aproximo de mica en mica com una peça d`escacs moguda amb per mans inexpertes però estratègiques.
Una pregunta que no sol fallar per aquestes latituds si vols trobar el centre es preguntar per la plaça d`armes. No sol fallar fins que arribes a ciutats com Cordoba on el centre es San Martin i el subcentre Colon. Les ciutats quadriculades i sense referències geogràfiques decididament no em van. La Marta en canvi se sent com peix a l´aigua. S´orienta amb facilitat només atenet als rètols de les botigues
Finalment arribem al meeting point on un amic o ocnegut ens espera. Y per tant sorgeig el segón dubte del dia. Com collons es saluden per aquí? Des de que vaig sortir de barna el 4 de novembre he intentat portar una mena dé strategia per no trobar-me en situacions ridícules com anar a donar la ma i que et fagin un petó o fer una abraçada i topar-te amb un morreig de resquitllada. Es una lluita entre mostrar-se segur i prudent extenent la ma o intentar saber-se adaptar .........

TXEMA TROMPETARI I LA PATA DE LA TUERTA

Amics la situació no pot ser més maca i surrealista alhora, allotjats a casa d,un music amic d,en Pep, descobrim les arrels de la creativitat a Córdoba, lo que se cuece en los antors argentinos....el resultat és una barreja de musica i canalles, .....des de la cuina els escoltem i jo personalment els admiro...m,agrada la gent que decideix i s,atreveix a convertir la seva vida en una mena de procés antisistema on tot surt i torna a partir de la creativitat,m de les anades d,olla i de la necessitat de voler i poder dir quelcom d,interessant i possiblement d,una intenció profunda de voler canviar el món, combinat amb cert ego que necessita aflorar......

El conjunt resulta ser un concert canalla improvitzat a casa del Txema, on les trompetes i la bateria amb dos baixos i uns tambors embolcallen la casa i el carrer de musica i de ganes de més.......

Ostres tu, Argentina em confirma que és un lloc on val la pena ser-hi si el que t,interessa és crear i tens ganes de dir quelcom....imagino visquent un temps aquí i retrobant quelcom que fa temps ha quedat amagat sota el coixi....recupero les ganes de recuperar l,energia per crear i fer alguna que altra canallada......val la pena, és l,essencia de tot plegat.....

CÓRDOBA I LES EMPANADA ARGENTINES

De bon matí deixem Bolivia i entrem a Argentina per la Quiaca, un poble frontere que no té cap gràcia però on comprem passatges perCórdoba....després de 20h de bus arribem a Córdoba, amb les ganes de menjar bé, dormir i passejar tot fent l,urbanita.

A Córdoba anem a veure al Txema, un amic d,en Pep que és músic i que ens convida a casa seva. El lloc és una meravllea, una casa amb un jardí on el solet i la bona conversa ens embauquen fins tard!
Decidim també visitar la seu del grup de Capoeira a Argentina, i ens torbem amb una molt bona acollida, i una magnifica roda, queco mpartim amb ganes de fer esport i de sentir-nos com a casa. En Pep cada vegada veu més clar que s,hi ha de posar, perquè el dia que fem familia es una bona manera de fer esport compartint-lo amb la familia. A més descobrim que també és un bon motiu per compartir mentre viatges!

Al vespre marxem cap a casa, que volem veure l,assaig que té el Txema amb la seva banda canalla, i quina sorpresa quan descobrim el costat més salvatge i creatiu de córdoba

SEGONA ETAPA

El punt d` inflexió dà quest viatge ja començá a quedar enrera. L`aconteixement que articulava la travessia per sudamèrica, el casament a Bolivia ha estat realment envoltat d`emocions. Deixem al padrí a l`aeroport, passem les últimes hores resolent la lógistica de la següent part del viatge. Es la màgia de la improvització.

4 DIES VOLTANT UYUNI

Després de l,experiència a Sajama, pensem que res més ens pot impressionar tant, però la cosa promet quan arribem a Tupiza, on hem decidit tirar la casa per la finestra i fer una excursió programada de 4 dies amb 4x4....)d,altra banda és la única manera d,entrar al park natural)...aquest cop els nostres acompanyants són una parella de francesos, d,uns 65 anys......des de l,inici ens posem a parlar de viatges...i la nostra sorpresa va en augment quan ens expliquen tots els llocs que han visitat, i que van recórrer el món durant 6 anys amb un catamaran, amb els seus 3 fills, que en aquella època tenien 10, 7 i 4 anys!!!! Ostres tu! Són els nostres ídols! Preguntem i escoltem i ens deixem embaucar per tanta aventura, somiant quepotser nosaltres també tindrem algun dia el coratge i els calers per fer-ho!
Ells són una parella molt interessant, bona conversa, i molt bons companys de viatge! El recorregut el fem acompanyats d.un xofer-guia molt professional i d,una cuinera que cuina delicies. Visitem lagunes, i muntanyes, ens torbem perduts en un entorn ple de sorpreses, pocs pobalts, molta soledat i en definitiva un lloc que impacta i emociona de nou!

En Pep m,explica la vegada que va venir ell en bici, s,emociona i m,emociona amb els records d,aquell gran repte, i jo l,imagino perdut en aquell indret i se,m posa la pell de gallina....veiem muntanyes de colors, ens aturem a la laguna verde, d,un color turquesa que enamora, passem per deserts de pedres, i muntanyes curvades....pugem fins a quasi 5000m d,alçada, mentre masteguem coca i xerrem amb els nostres nous amics.......dormim a la laguna colorada, on hi conviuen flamencs roses i blancs......i finalment l,ultim dia arribem a l,esperat salar d,uyuni, ......un mar blanc, que tot i haver.ne vist fotos impressiona per la seva immensitat, pels reflexes de la llum en sortir el sol, per la bellesa del seu horitzó!

Un cop més Bolivia ens sorprén com a viatge, és un país que ho té tot per disfrutar una aventura: natura, gent amable, menjar bo, és econòmic, i sobretot és molt variat i amb unes tradiciona arrelades.

Tanquem aquesta primera etapa, ens despedim dels nostres amics francesos, no sense abans prometre que ens convidem mutuament a visitar-nos a les respectives cases...Paris i Barcelona serna propers destins. Els saludem amb la recança de qui no es vol separar de la parella d,aventures, desp´res de 4 dies de voltar món plegats! Però l,aventura continua i comença així la segona etapa del viatge!

EL DESERT DE SAJAMA

Ens despedim de la Paz, amb ganes de continuar amb l,aventura i encara nervis dels aconteixaments passats.....les presses, els nervis, les comilonas, i sobretot el carinyu que tothom ens ha prodigat...padrins, testimonis, tiets, amics i familia en la distancia......

Agafem un autobus que ens ha de deixar a la carretera i d,allà hem de veure qui ens porta cap al poble de Sajama, .....Sajama és un parc natural, la muntanya més alta de Bolivia, un poblet aïlat on es mantenen encara les tradicions andines. Sajama és tot això, però sobretot un lloc on poder descansar, on amb una mirada de 360 graus ho tens cobert tot des del mateix punt de vista, un indret on veure córrer vicunyes amb llibertat. És la plana que separa els volcans de Parinacota i Pomnerata amb el gran nevado Sajama.


Després d,aquetsa descripició feta per en Pep, us podeu imaginar l,emoció que em contagia quan arribem a la carretrea....som enmig del no res, esperant que algú ens porti cap al poble.....a banda i banda desert andí i les muntanyes imponents a més de 4000 metres.....una mica amb un globus al capi després dhaver compartit micro carro amb gent autòctona, entre gallines, nens i avis......arribem finalment al poble.

El lloc resulta ser un paradís natural i verge, on hi passem 2 dies, de descans, de riures, d,excursions tranquil.les....ens banyem a les termes naturals, dormim, ens imaginem pujant els volcans, en Pep m,explica repetides vegades la seva aproximació, ara fa 10 anys amb en Toti....i decidim que s,hi ha de tornar, amb amics i amb familia, però és un lloc que el pas del temps encara no ha pervertit, i que l,impacte de la natura és important.

ALBUM DE CASAMENT

Aquí teniu un álbum de la familia i els amics compartint amb nosaltres el casament!
perquè encara que en la distància van haver-hi xinxins de cava a la nostra salut!
Merci a tots!

LA PAZ I EL CASAMENT!

24-26 D,ABRIL 2011

Finalment arribem a La Paz, amb una barreja de nervis i emoció, fruit de lo important que serà aquesta ciutat per nosaltres. L’arribada és interessant, moviment de cotxes i autobusos, decidim apropar-nos a l’aeroport per esperar l,arribada del padrí! Que desde Lima ha agafat un avió per a tant memorable missió.
Arriba en Toti, i porta un globus per l,alçada considerable, però impertèrrit escolta les ganes d,explicar-li les aventures viscudes.....és agradable augmentar el nombre de intergrants al grup, ara som tres i aixó amenitza més les converses.

Visitem al Padre Gramunt, ens allotgem an una Hotel anomenta República, la casa d,un ex ministre de principis de segle XX....i comencem a pensar en els preparatius: que si una planxa, que si anar a la parròquia, que si ens falta un testimoni, que si un restaurant per dinar....

L,endemà dia 25 d,abril del 2011, ens llevem d,horeta, i somriem ...alguna cosa ha de passar...estàs nerviosa? No i tu? Home una mica......marxem cap a la Parròquia a parlar amb el Vicari, doncs el pàrroc va morir divendres passat...ens acompanya la Daniela una noia Boliviana que serà la nostra salvació.
En arribar el vicari, amb cara de pocs amics ens informa que per fer els tràmits cal un mes!!! I que per casar-nos necessitem a part dels testimonis dos padrins, casats per l,esglèsia i que hagin set una exemple per a nosaltres. Ens mirem, somriem i el cervell comença a buscar excuses per veure si trobem una sortida....ekegant si mes no! De mentres el Padre Gramunt ja està organitzant la capella i posant-hi flors, i ha trucat al fotògraf de l,agencia de noticies Fides perquè vingui a cubrir l.evento!....i el vicari ens surt ara amb tot allò!
Per gràcia divina ens diu que si li presentem tots els papers demà ens ho fa en un plis plas! I la Daniela, crida espontànea, mis abuelos! Mis abuelos pueden ser vuestros padrinos!
Total, corrents marxem a veure al Padre, Padre! Qué hacemos? El Padre, que l,edat i l,experiencia l,han fet un home pràctic, decideix amb un somriure de complicitat que ens casa igualment a les 11h i que demà ja farem els papers! Visca!!!!!!!!!!!!!

Corrents cap a l,Hotel, a canviar-nos......sortim de l,Hotel i agafem un taxi...però on hem d,anar? Ningu recorda el nom de la capella ni del carrer, i ja fa estona que ens esperen........finalment gràcies al gps del Pepe arribem a la capella, que és a tocar de la parròquia, i amagant-nos darrera els cotxes per evitar que el Vicari ens vegi, aconseguim entrar a la capella.

La Capella és una estança d,una escola privada de jesuïtes, és una capella que fa paxoca, si no fos per l,escut nacional que té a una banda i que ens recorda que no fa gaire a espanya qui manava
El casament es desenvolupa de manera senzilla i natural, però ben emotiva......després marxem cap a La Suisse....el millor restaurant de Las Paz....on celebrem entre plats suculents, vi i pisco (una espècie de caipirinha boliviana) que ja som marit i muller!

El dinar es fa llarg i divertit, entre converses i ganes de passar la tarda nari nant, .....ara, en tornar a l,hotel no ens podem ni moure de tant que hem endrapat!

Acabem el dia sortint a passejar i prenent una amanideta per ajudar a tirar avall, i anem a dormir pensant que demà hem de fer veure amb el pàrroc que encara no estem casats, a veure si així ens signa el paperam per fer.ho tot plegat una mica legal, ni que sigui davant del vaticà.......donat que el cònsol no ha vingut, això fa que pel civil no sé pas si té algun reconeixament....haurem de repetir cerimònia......aixo serà un casament ben llarg en el temps i l,espai......

COPACABANA

23 d,abril del 2011
De bon matí marxem cap a Copacabana....i entrem a Bolivia, l,entrada a Bolivia és en una barreja d,emocions, d,una banda pel cada dia més proper casori, i de l,altra perquè per tots dos Bolivia representa i està conectat amb alguna cosa interna molt emotiva. Pel Pep pel seu viatge en bici recorrent les muntanyes d,aques país, i per mi, perquè des de petita somiava en venir a visitar al meu tiet de les amèriques!
Només arribar i degut al mal d,alçada, decidim fer un prova d,acuntura que diuen va tan bé...ens punxem les orelles per ajudar a baixar la pressió, entre riures i una mica de sadisme, no sé pas si ho aconseguim, però decidim sortir de l,hotel, convencuts que d,alguna cosa ha servit aquella carnisseria ....
Copacabana resulta ser una espècies de Lloret de Mar a la Boliviana, però amb gràcia.....com que és divendres sant el poble és ple ple de visitants autòctons que aprofiten al màxim la suposada tranquilitat del lloc......la platja és plena de; tendes de campanya, ànecs de plàstic flotants, families senseceres, amb llames i d,altres animals, cotxes decorats i beneïts, paradetes de menjar, i de merchandaising de tota mena......i cervesa, molta cervesa per tot arreu!

Ens ho mirem entre divertits i encuriosits, però marxem a investigar una mica mésels voltants.....pugem llavors, fent molts esforços de respiració, doncs comencem a notar els 4000 metres d,alçada i hem d,anar ben a poc a poc......un cop a dalt de la muntanya tenim les vistes perfectes de la ciutat i els seus entorns......i la nostra sorpresa és que allà també hi ha autòctons divertint-se entre cervesa, borrachera, riures, i un munt de jocs improvitzats.

Al vespre, baixa la temperatura en picat, i decidim fer-nos un homenatge pre boda en un restaurant bonissim, que ens serveis una carn que es desfà a la boca i que ens prometen uns postres que són la gran debilitat.

DE CAMÍ A BOLIVIA

22 d,abril del 2011

Després de dos dies marxem cap a Bolivia, agafem un nou bus, que de nou ens transporta cap a d,altres zones peruanes, arribats a Puno, la ciutat fronterera fem nit allà, doncs no ens queda més remei que esperar-nos a l,endemà per creuar el pas fronterer.

Ens despedim d,un Perú de gent prou feréstega i de molts problemes socials, en un moment polñitic molt conflictiu doncs han d,escollir entre la filla d,un dicatdor o un corrupte que té el germà a la presó per traficant. Tot això i el pes de la colonitació, fa que no ens sentim gaire benvinguts és més crec que no els hi caiem gens bé.
Però no podem generalitzar, Perú és molt més gran que el petit incís que hem vist i viscut nosaltres i per tant deixem la ment oberta a que ens canvii la opinió o que si més no el país tingui dues cares de la moneda. Llàstima que no hem pogut visitar Lima, amb en Toti i la Mariela que de segur ens explicarien i mostrarien una altra vessant.

MATCHU PITJCHU

Decidim doncs pagar els 100 dolars per agafar un tren que ens porti a aguas calientes, el poblet per pujar a la famosa muntanya sagrada.....el camí és fantàstic, una barreja de natura verda amb muntanyes nevades al fons, i la muntanya sagrada promet.
Arribats al poble en qüestió, una mena de lloret de mar a la peruana, en pep té un disgust, en 15 anys això ha canviat un munt!!!.....

L,endemà visitem la muntanya sagrada i ens fem una mica del camñi inca, per allò de sentir-nos una mica menys turistes.....cosa bastant dificil si tenim en compte que estem envoltats de turistes de tota mena.

Però passar el dia allà val la pena, les runes et transporten en el misteri de la seva utilitat i de com eren i com vivien els inques. La veritat és que el paissatge s,ho val tot, amb les muntanyes .......

ARRIBADA A CUZCO

20 d,abril del 2011

L,arribada a Cuzco, va ser tota una proesa, si tenim en compte que vam passar la nit en un bus on la temperatura oscilava entre els 35 graus i els 13 amb els que vam acabar el trajecte, això si tots amb un somriure a la cara de congelamenta!

A les 6h del matí ens canviavem la roba estiuenca per pantalons d,hivern i forro polar,....arribar a Cuzco a 3800m d,alçada ens va fer notar no només la temperatura sinó també el famós mal d,alçada...per sort una mica de globus i mal de cap que ens permet visitar la ciutat.

La ciutat és increíble, amb una arquitectura colonial que et transporta en el temps i en la història i que et fa sentir una mica com a casa!
Després de passejar, prendre mate de coca, i veure les primeres cholas i les primeres llames, ens sentim ja que el paissatge ha canviat, de l,alegre Brasil al prefil andí, ben diferent.