EN PERITO MORENO

El famós Perito Moreno, cal veure,l.....és com anar a Barcelona i no veure la Sagrada Familia, no???
Doncs, de poc que ens quedem sense veure,l....perque el gel no ens va permetre agafar la carretera el dia pertinent, i sinó fos pq el Pep és l,home més tossut de la capa de la terra...no l,hauriem vist! En Pepe en una revolada va canviar el sentit de la marxa i em va dir: Marta hem d,anar a veure al Perito!
Cap allà hi falta gent, desviant la ruta de nou cap a Calafate i d,allà cap al glaciar. Us he de dir que la cosa impressiona! I molt!!!
Ens hi vam quedar força estona bocabadats, un glaciar de 70 metres d,alçada no es veu cada dia i l,entorn i un dia assoleiat van anar fent la resta......
Ve a ser com la perla del pacífico. Que destaca per si sola i ningú pot negar la seva grandesa.
Vàrem aprofitar per utilitzar-ho com a remate del tomate en un moment en que ja haviem desestimat la vista degut a la la llarga distàcia a la que ens trobàvem. Però que collons, malgrat ser una fita turística, malgrat no requerir d`aquell esforç que et fa assaborir els lloc d`una manera determinada y malgrat anar contra rellotge per poder entregar el carro llogat a Rio Gallegos , vàrem decidir que un clàssic del rock & roll com aquest no ens el podiem perdre.
I es cert que pasejar per una passarel•la que han construït a pocs metres de l`aparcament dels cotxes no es el mateix que caminar unes hores per arribar a un paratge desolat, però senyores i senyors aquest glaciar te la virtud de deixar amb la boca oberta al mes excèptic.
L´exprèriència acabaria sent diferent a tot el que hem fet fins ara. Fàcil, rodejats de gent i sense el mínim esforç per gaudir-ne. Però vaja, també son diferents els alfajors de la pastiseria dels del supermercat i no per això deixem de disfrutar-los per igual quan ens invaeix el desitg o la gana.

Un desprendiment de gel descumunal, el sorollam i l`emoció van valdre la pena!
Fetes les fotos de rigor, marxem cap a Rio Gallegos a tornar el cotxe i volar cap a Buenos Aires querida!