OLINDA “a vida e feita di pedasus”

Daisy, la cambrera seixentona, geu en dues cadires enfrontades . Una per la posició del 4 i l´altre per arrepenjar els peus. Darrera d´ella el cartell “Licor de Janipapo, sitio independencia”, sembla un acudit sobre el seu estat de somnolència o poder embriaguesa. Els clients paguen la ronda que amaga a la pitrera. Estic segur que d´aquí una estona podran deixar els billets sobre seu sense que s´en adoni.Tot i que pel respecte que tenen per la seva cantina els obligarà a una acció mes respectacle.
De tant en tant s´aixeca i revisa les taules per comprovar que no hi hagi ningú amb la gola seca. En marxa pausada arrossega les sabatilles d´estar per casa i deixa anar un somriure cada vegada que entrega sobre la taula una nova ronda de cervesa gelada. Torna al seu racó i amb alegria tarareja la lletra de la següent cançó.
El bar s´ha omplert de músics improvisats i públic entusiasta. Un tema darrera l´altre i la guitarra canvia sovint de mans. Pagode, Bossa nova, Axé, Forró... els ritmes varien segons qui rasca les cordes de l´unic instrument que anima la festa. El vespre s´allarga i la nit promet mantenir-se desperta per donar la benvinguda a un dilluns laboral. Y això evidentment sembla no importar a la majoria. No estem en un païs on les conseqüencies siguin precisament el mes important. Només ens queda un cigarret de clau i la darrera cervesa per decidir quin es el moment en que ens aixequem de taula.
Hem arribat aquí de tornada cap a l´habitació. Com fent veure que no volem anar a dormir quan la realitat es que ens resistim a tancar l´ultim dia d´aquest viatge. Encara portàvem la darrera caipirinha a la ma quan ens hem deixat convèncer per la invitació a participar en aquesta petita i tranquila festa.
Entre cançó i canço hem après sobre les rivalitats entre Pernambuco i Bahia, hem fet brindis per felicitar als artistes i hem respost a les preguntes obligades de que , qui i com sobre nosaltres. Disposats a banda i banda d´aquest local allargat hem assitit assegut s a una de les millors estones del viatge en sencilles cadires de cafeteria que impossibliten apalancarse gaire gràcies a la seva incomoditat.
Ens hem mirat i hem recorregut el continent de nou en una revolada. Ens hem somrigut per la bona sort i ens hem desitjat conservar-la.
Finalment ens hem acomiadat de tota la colla com qui es despedeix del llarg viatge. Una mica embriagats hem desfet les darres pases que ens han portat fins aquí com qui inicia la tornada. I sense entretenir-nos gaire hem caigut al llit com qui descansa després de dos mesos d´aventures. Com qui pretén en una nit recuperar forces per començar a córrer en una altra banda. Hem seguit agafats de la ma com qui pretén transmetre les coses que pensa.
I ens hem adormit satisfets com el que creu que ha fet les coses ben fetes, ha pres les les decisions encertades i ha complert els seus desitjos.
Hem somiat com el primer dia tot i tenir la feina feta.
Gràcies per llegir-nos.
Marta i Pep