Amics,......aterrem a Canaima després d´aconseguir un avió d´última hora, Canaima resulta ser un poblet indigena enmig de la selva venezolana......el primer dia fem una excursió senzilla on observem les primeres casacades i conversem amb els nostres primers companys de viatge: un rus timid i mig apagat, i una parella de londres ell pakistaní i ella hindu de kenia.
L´endemà comença el viatge, als que s´hi afegeixen més companys de viatge: en Martin un home d´uns 50 anys de la republica txeca, en Raul un salamanquino amb samarreta del club de paddle i bandera espanyola, acompanyat d,una venezolana de mirada de gata i fàcil convençer, una parella que porta viatjant 8 mesos: ell ben ros més australià que no pas dels EUA com ens diu que és i la parella una india de Puerto Rico que estudia l´energia elèctrica. Al grup i hem de sumar un guia local que es fa dir Freddy i que arribem a la conclusió que és un tita fluixa amb més ganes de fotre el camp que no pas de treballar.
El grup està format, marxem cap a la ruta de l,angel.....viatgem en una barca canoa i ens han dit que hi haurem de passar uns ràpids......a lo que a mi se,m surten literlament els ulls i en Pepe no para d,explicar-me les seves aventures amb el rafting de Zimbaue......cosa que encara em posa més els pels de punta.......
La ruta resulta ser una ruta senzilla i divertida, amb alguns rapidets que ens mullen força i amb un petit tentempié a la barca.....després fem una caminadeta, entre esbufegs d,alguns del grup i el guia que va més despistat que qualsevol cosa.
Arribem finalment i s,ha de dir que és un espectacle digne de dir-se el salto del angel.....una cascada de 900 metres llargs, no es veu cada dia, i us asseguro que deixa amb la boca ben oberta inclús al més bregat d´aventures. L´aigua t,esquitxa i la sensació d´estar en un lloc molt salvatge és màxima..... era quelcom gran, enorme, com no has vist mai, en paraules del Pepe Insuperable.....amb tots els ets i uts, i amb tot el que això significa....no cal explicar més les fotos parlen per si soles.
De baixada improvitzem un campament entre hamaques i llanterens, sota una porxada feta amb bambu i passem la nit allà......el sopar resulta ben agradable, en Raul resulta ser un tipu ben divertit i compartim experiencies amb tots sobre viatges i coses per veure. En Martin resulta ser un tipus d,aquells de pelicules de por, però amb una història interessant darrera.....i finalment ens adormim entre balancejos d`hamaques i sons d’èssers vius que ronden la nit de la selva.
L,endemà, i per tancar el capítol venezolà amb grandesa, marxem a agafar una avioneta que ens ha de portar a santa Elena de Uairen, frontera amb Brasil! No podem amagar l`alegria quan el capità ens accepta en el sobrevol per veure el salto del angel. Aquest cop els nostres companys són una parella de jubilats anglesos, que han decidit donar una forta propina del capità i de la qua nosaltres en sortim molt beneficiats.
Sobrevolant el salto del angel, observant els tepuis i mirant-nos alucinats amb tant poder natural
Però tornem a la moderada alçada en que una avioneta Cesna de 5 places mig destartalada sol sobrevolar la zona. A primer cop d´ull el bosc amazònic sembla talment com la molsa gruixuda que colocavem al pessebres quan erem petits. Un tapís sobredimensionat que comença a omplir el buits de la gran sabana. Un exèrcit desendressat d`arbres que colze per colze ocupen el territori i obliguen als rius d`aigües negres a girar formant meandres inversemblants. Ara a la dreta , ara a l´esquerra els afluents dibuixen cercles mentre avancen i es barregen entre si formant corrents cada vegada mes amples.
No hay comentarios:
Publicar un comentario