Som els mateixos, ara una mica més seriosos, negra nit, però la lluna plena dóna una mena de reflexes a l,aigua que et fan pensar en totes les pelis de por que has vist passaven de nit, amb lluna plena, i a l,amazones......vaja no masses, però l,imaginari s,encarrega de fer la resta......en aquell moment et venen al cap totes les pelis que has vist de caimans immensos que fuetegen la barca i es mengen als seus ocupants, o piranyes agressives que rebenten la barca i acaven amb els intrèpids aventurers a mossegades
Sortim doncs a buscar el caiman o el jacaré......la situació és bastant tragicòmica.....el guia va davant la canoa, dempeus, amb una llanterna enganxada a la gorra, i aixeca el braç cada vegada que nota alguna cosa al ‘mato’......llavors aturem el motor i anem cap al lloc amb silenci, com si en qualsevol moment ens tiréssim tots a sobre el cocodril en qüestió.....mentre, jo observo de reüll si alguna boa despistada s,apropa a la barca pels costats......el guia es baralla amb alguna cosa entre les herbes, sentim esbofegs, algun ‘porra meu irmao’ i llavors....el silenci......el guia...de sobte surt d,entre les branques i s,allunya com poseït per la lluna a través de l,aigua fosca i dels 1000 bitxos que hi habiten......de sobte, s,atura, es gira...i ens diu......eli escapó....era grande mi irmao, muito grande, um jacaré enorme...mais escapó.......quan torna ens explica que un jacaré pot arribar a mesurar 5 metres.....glups glups glups....nosaltres buscàvem un caiman, i ara resulta que ja ens hem passat a un grau superior i anem a buscar el jacaré!!!!!!
Finalment, després de varies intentones, on jo ja m,imaginava perdent al guia, fugint nedant, o caçantsoleta el jacaré en qüestió davant la incrèdula mirada, sobretot del Pep.....després de tot....finalment va i caça un petit caiman....el toquem per tot arreu, examinem la pell, la panxa que fa, els ulls i les urpes...i finalment el tornem a deixar a l,aigua i retornem cap al campament.
L,endemà després d,una excursió a la jungla, on observem tarántues enormes, veiem rates de selva i aprenem sobre plantes medicinals, tornem finalment a la gran ciutat, Manaus, per despedir-nos de la ciutat que avui, que és dissabte, és plena de vida familiar. Tot plegat ha set molt interessant, i ens quedem amb un molt bon regust de boca, i d,aventura.
Continuem doncs el camí......avui l,objectiu és arribar a Perú, tot visitants les ciutats frontereres de Poto Velho, Rio Branco, i Assis, per arribar en algun moment a Puerto Maldonado, la porta d,entrada a Cuzco i a l,aventura andina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario