De bon matí marxem cap a Copacabana....i entrem a Bolivia, l,entrada a Bolivia és en una barreja d,emocions, d,una banda pel cada dia més proper casori, i de l,altra perquè per tots dos Bolivia representa i està conectat amb alguna cosa interna molt emotiva. Pel Pep pel seu viatge en bici recorrent les muntanyes d,aques país, i per mi, perquè des de petita somiava en venir a visitar al meu tiet de les amèriques!
Només arribar i degut al mal d,alçada, decidim fer un prova d,acuntura que diuen va tan bé...ens punxem les orelles per ajudar a baixar la pressió, entre riures i una mica de sadisme, no sé pas si ho aconseguim, però decidim sortir de l,hotel, convencuts que d,alguna cosa ha servit aquella carnisseria ....
Copacabana resulta ser una espècies de Lloret de Mar a la Boliviana, però amb gràcia.....com que és divendres sant el poble és ple ple de visitants autòctons que aprofiten al màxim la suposada tranquilitat del lloc......la platja és plena de; tendes de campanya, ànecs de plàstic flotants, families senseceres, amb llames i d,altres animals, cotxes decorats i beneïts, paradetes de menjar, i de merchandaising de tota mena......i cervesa, molta cervesa per tot arreu!
Ens ho mirem entre divertits i encuriosits, però marxem a investigar una mica mésels voltants.....pugem llavors, fent molts esforços de respiració, doncs comencem a notar els 4000 metres d,alçada i hem d,anar ben a poc a poc......un cop a dalt de la muntanya tenim les vistes perfectes de la ciutat i els seus entorns......i la nostra sorpresa és que allà també hi ha autòctons divertint-se entre cervesa, borrachera, riures, i un munt de jocs improvitzats.
Al vespre, baixa la temperatura en picat, i decidim fer-nos un homenatge pre boda en un restaurant bonissim, que ens serveis una carn que es desfà a la boca i que ens prometen uns postres que són la gran debilitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario