LA PAZ I EL CASAMENT!

24-26 D,ABRIL 2011

Finalment arribem a La Paz, amb una barreja de nervis i emoció, fruit de lo important que serà aquesta ciutat per nosaltres. L’arribada és interessant, moviment de cotxes i autobusos, decidim apropar-nos a l’aeroport per esperar l,arribada del padrí! Que desde Lima ha agafat un avió per a tant memorable missió.
Arriba en Toti, i porta un globus per l,alçada considerable, però impertèrrit escolta les ganes d,explicar-li les aventures viscudes.....és agradable augmentar el nombre de intergrants al grup, ara som tres i aixó amenitza més les converses.

Visitem al Padre Gramunt, ens allotgem an una Hotel anomenta República, la casa d,un ex ministre de principis de segle XX....i comencem a pensar en els preparatius: que si una planxa, que si anar a la parròquia, que si ens falta un testimoni, que si un restaurant per dinar....

L,endemà dia 25 d,abril del 2011, ens llevem d,horeta, i somriem ...alguna cosa ha de passar...estàs nerviosa? No i tu? Home una mica......marxem cap a la Parròquia a parlar amb el Vicari, doncs el pàrroc va morir divendres passat...ens acompanya la Daniela una noia Boliviana que serà la nostra salvació.
En arribar el vicari, amb cara de pocs amics ens informa que per fer els tràmits cal un mes!!! I que per casar-nos necessitem a part dels testimonis dos padrins, casats per l,esglèsia i que hagin set una exemple per a nosaltres. Ens mirem, somriem i el cervell comença a buscar excuses per veure si trobem una sortida....ekegant si mes no! De mentres el Padre Gramunt ja està organitzant la capella i posant-hi flors, i ha trucat al fotògraf de l,agencia de noticies Fides perquè vingui a cubrir l.evento!....i el vicari ens surt ara amb tot allò!
Per gràcia divina ens diu que si li presentem tots els papers demà ens ho fa en un plis plas! I la Daniela, crida espontànea, mis abuelos! Mis abuelos pueden ser vuestros padrinos!
Total, corrents marxem a veure al Padre, Padre! Qué hacemos? El Padre, que l,edat i l,experiencia l,han fet un home pràctic, decideix amb un somriure de complicitat que ens casa igualment a les 11h i que demà ja farem els papers! Visca!!!!!!!!!!!!!

Corrents cap a l,Hotel, a canviar-nos......sortim de l,Hotel i agafem un taxi...però on hem d,anar? Ningu recorda el nom de la capella ni del carrer, i ja fa estona que ens esperen........finalment gràcies al gps del Pepe arribem a la capella, que és a tocar de la parròquia, i amagant-nos darrera els cotxes per evitar que el Vicari ens vegi, aconseguim entrar a la capella.

La Capella és una estança d,una escola privada de jesuïtes, és una capella que fa paxoca, si no fos per l,escut nacional que té a una banda i que ens recorda que no fa gaire a espanya qui manava
El casament es desenvolupa de manera senzilla i natural, però ben emotiva......després marxem cap a La Suisse....el millor restaurant de Las Paz....on celebrem entre plats suculents, vi i pisco (una espècie de caipirinha boliviana) que ja som marit i muller!

El dinar es fa llarg i divertit, entre converses i ganes de passar la tarda nari nant, .....ara, en tornar a l,hotel no ens podem ni moure de tant que hem endrapat!

Acabem el dia sortint a passejar i prenent una amanideta per ajudar a tirar avall, i anem a dormir pensant que demà hem de fer veure amb el pàrroc que encara no estem casats, a veure si així ens signa el paperam per fer.ho tot plegat una mica legal, ni que sigui davant del vaticà.......donat que el cònsol no ha vingut, això fa que pel civil no sé pas si té algun reconeixament....haurem de repetir cerimònia......aixo serà un casament ben llarg en el temps i l,espai......