No he entès mai aquesta mania que tenen els qui posen noms als carrers d´anomenar-los per la data en que un dia va esdevenir un fet important. A la llarga les dates es converteixen en noms que la gent familiaritza però que segurament la majoria no recorden a que es deuen. Per l´extranger despistat com jo acaba sent un embolic , per no dir un mal son. Als dos minuts de dirigir-me cap a 9 de julio em creuo amb 7 de mayo i mes tard amb 21 de julio. Julio , junio , junio julio. Que era el 15 , el 23 o el 21. A mi de dates em queden poques mes que la del 7 de julio San Fermin... Així que opto per les indicacions basades en la distància. 1000 números a la dreta i 4 quadres a l´esquerra. Matemàtic. Tocat i enfonsat. I si cal m´aproximo de mica en mica com una peça d`escacs moguda amb per mans inexpertes però estratègiques.
Una pregunta que no sol fallar per aquestes latituds si vols trobar el centre es preguntar per la plaça d`armes. No sol fallar fins que arribes a ciutats com Cordoba on el centre es San Martin i el subcentre Colon. Les ciutats quadriculades i sense referències geogràfiques decididament no em van. La Marta en canvi se sent com peix a l´aigua. S´orienta amb facilitat només atenet als rètols de les botigues
Finalment arribem al meeting point on un amic o ocnegut ens espera. Y per tant sorgeig el segón dubte del dia. Com collons es saluden per aquí? Des de que vaig sortir de barna el 4 de novembre he intentat portar una mena dé strategia per no trobar-me en situacions ridícules com anar a donar la ma i que et fagin un petó o fer una abraçada i topar-te amb un morreig de resquitllada. Es una lluita entre mostrar-se segur i prudent extenent la ma o intentar saber-se adaptar .........
No hay comentarios:
Publicar un comentario